Repositori
Troba aquí informació d’interès sobre els processos migratoris des d’una mirada de drets humans, feminista, antiracista i interseccional.
El grup de persones expertes de l’ONU va afirmar que, a Mèxic, la detenció arbitraria continua sent una pràctica generalitzada i que existeixen deficiències en el sistema de justícia penal. És essencial comptar amb un Poder Judicial independent i imparcial per a combatre aquesta pràctica.
Centenars de migrants han estat segrestats per grups criminals. Els tanquen en una sort de gàbia i, una vegada pagat el seu rescat en dòlars, els marquen amb un segell al braç.
Una anàlisi de Insight Crime assegura que en l’última dècada l’activitat criminal ha estat cooptada, tal com ha ocorregut en tot l’estat de Chiapas i en tot Mèxic, fins a quedar sota el paraigua de dues grans estructures: el Cartell de Sinaloa i el CJNG.
El sacerdot Heyman Vásquez Medina va donar a conèixer que en dies passats un grup de 150 migrants va sortir de Suchiate, però va ser interceptat per homes.
Els espais se situen a Huejutla, Ciutat Sahagún i Tepeji del Riu.
D’acord amb l’Institut Guatemalenc de Migració són més de 500 famílies chiapanecas que han fugit a Huehuetenango, localitat de Guatemala.
La població d’aquests municipis està en total desprotecció i abandonament de part de les autoritats estatals i federals, a més està sent obligada pels grups criminals a participar en els bloquejos.
Aproximadament 3 mil persones migrants i amb necessitats de protecció internacional van sortir de Tapachula el dia d’ahir 23 de juliol davant pràctiques discrecionals i arbitràries de l’Institut Nacional de Migració (INM) i violència per grups delinqüencials que posen en risc la seva vida.
Activistes i migrants encallats en la davantera sud de Mèxic van denunciar que el govern d’Andrés Manuel López Obrador (2018-2024) ha estat “un sexenni de la mort“, a propòsit del Dia Mundial del Refugiat, que es commemora aquest dijous 20 de juny. Mèxic és el tercer país amb més sol·licitants d’asil del món.
“El govern sabia que la situació a Tila, Chiapas, anava a esclatar i no va fer res”, va afirmar un habitant la casa del qual va ser cremada durant els enfrontaments entre grups civils armats que han deixat oficialment tres morts, quatre ferits, 17 cases i 21 vehicles de diferents marques i models incendiats i vandalitzats, dues dones violades i més de 4.000 desplaçats.
La Llei d’Intel·ligència Artificial (IA) de la Unió Europea regularà el desenvolupament i l’ús de la IA “d’alt risc” i promourà l’adopció d’una “IA fiable”, protegint al mateix temps els drets de les persones afectades pels sistemes d’IA.
La frontera de Chiapas amb Guatemala es troba aproximadament des de l’any 2021 travessada per un conflicte armat no reconegut basat en la disputa territorial d’estructures de la delinqüència organitzada pel control de mercaderies, serveis, persones, productes legals i il·legals, així com de la pròpia vida de la població local.
Chiapas sagna, fuig o malviu en una escalada de violència sense quarter. L’Estat més pobre de Mèxic està travessat per un “conflicte armat no reconegut” des de 2021, deslligat per la guerra entre el Cartel de Sinaloa, el Cartel Jalisco Nova Generació i diferents grups armats, locals i nacionals, enclavats en les dinàmiques del narcotràfic i el paramilitarisme.
Cada any milers de persones perden la vida en el seu camí cap a Europa. L’anàlisi dels mecanismes i dels obstacles que troben, permet arribar a la conclusió que, aquestes morts, responen a una estratègia dels estats. Europa ha desenvolupat una política activa d’obstaculització de l’accés al seu territori que posa en risc el dret a migrar i a l’asil.
Elements de la Policia Estatal Preventiva de Tuzantán, Chiapas, realitzen verificació migratòria arbitrària i il·legal a persones col·laboradores del Servei Jesuïta a Refugiats – Mèxic. Denunciem el perfilament racial i la criminalització de persones defensores de drets humans.
Milers de dones estan creuant Amèrica Llatina soles o amb les seves famílies a la recerca d’un futur millor, no obstant això, en la majoria de les ocasions surten dels seus països sense la guia correcta sobre el que han de portar per a travessar les fronteres o com i per on és millor fer-ho, la qual cosa exposa a les migrants i a les seves filles i fills a tota mena d’experiències i violències, especialment la sexual.
Casos com el de Juanita, en què les persones migrant són acusades de delictes que no van cometre, expressen amb claredat com les autoritats fan ús dels estigmes i estereotips per a esmenar pors socials, sense atendre els problemes de fons.