Repositori
Troba aquí informació d’interès sobre els processos migratoris des d’una mirada de drets humans, feminista, antiracista i interseccional.
Des de CIMAC Notícies donen cobertura al segon dia del 69 període de sessions de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW) apuntant al retrocés en drets humans que estan enfrontant les dones a causa de l’avanç de la dreta.
Des de CIMAC Notícies s’apunta al feminisme com una eina fonamental per a la defensa de la democràcia i els drets humans en el marc del 69 període de sessions de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW).
Lafede.cat, elaborat per l’eix de migracions i antiracisme, publica un comunicat per denunciar l’acord entre Junts i PSOE per a la transferència de polítiques migratòries.
ACTUALITZACIÓ – Arriben a Tapachula vols amb persones mexicanes deportades dels Estats Units
La Red Mesoamericana Mujer, Salud y Migración (RMMSyM) crida als governs de Mèxic, Guatemala, Hondures i El Salvador a protegir les dones i les nenes en contextos de mobilitat davant les noves polítiques migratòries dels Estats Units.
El pla, denominat ‘Mèxic t’abraça’, cerca tranquil·litzar a les persones migrants indocumentades que enfronten una possible expulsió. Fonts expertes es pregunten si el govern està realment preparat per a reabsorbir-los.
Activistes de la col·lectiva ’50 més Un’ han denunciat l’augment dels feminicidis a Chiapas, estat del sud de Mèxic, amb 40 casos el 2024, per la qual cosa es van superar els 35 del 2023 i el 39 del 2022, segons dades de la Comissió Estatal d’accés a les dones a una vida lliure de violència.
La carta convida a organitzacions dirigides per persones migrades i racialitzades a firmar el manifest, i també convida a organitzacions en suport als drets de les persones migrades, activistes i acadèmiques a unir-se com a simpatitzants.
El grup de persones expertes de l’ONU va afirmar que, a Mèxic, la detenció arbitraria continua sent una pràctica generalitzada i que existeixen deficiències en el sistema de justícia penal. És essencial comptar amb un Poder Judicial independent i imparcial per a combatre aquesta pràctica.
Centenars de migrants han estat segrestats per grups criminals. Els tanquen en una sort de gàbia i, una vegada pagat el seu rescat en dòlars, els marquen amb un segell al braç.
Una anàlisi de Insight Crime assegura que en l’última dècada l’activitat criminal ha estat cooptada, tal com ha ocorregut en tot l’estat de Chiapas i en tot Mèxic, fins a quedar sota el paraigua de dues grans estructures: el Cartell de Sinaloa i el CJNG.
El sacerdot Heyman Vásquez Medina va donar a conèixer que en dies passats un grup de 150 migrants va sortir de Suchiate, però va ser interceptat per homes.
Els espais se situen a Huejutla, Ciutat Sahagún i Tepeji del Riu.
D’acord amb l’Institut Guatemalenc de Migració són més de 500 famílies chiapanecas que han fugit a Huehuetenango, localitat de Guatemala.
La població d’aquests municipis està en total desprotecció i abandonament de part de les autoritats estatals i federals, a més està sent obligada pels grups criminals a participar en els bloquejos.
Aproximadament 3 mil persones migrants i amb necessitats de protecció internacional van sortir de Tapachula el dia d’ahir 23 de juliol davant pràctiques discrecionals i arbitràries de l’Institut Nacional de Migració (INM) i violència per grups delinqüencials que posen en risc la seva vida.
Activistes i migrants encallats en la davantera sud de Mèxic van denunciar que el govern d’Andrés Manuel López Obrador (2018-2024) ha estat “un sexenni de la mort“, a propòsit del Dia Mundial del Refugiat, que es commemora aquest dijous 20 de juny. Mèxic és el tercer país amb més sol·licitants d’asil del món.
“El govern sabia que la situació a Tila, Chiapas, anava a esclatar i no va fer res”, va afirmar un habitant la casa del qual va ser cremada durant els enfrontaments entre grups civils armats que han deixat oficialment tres morts, quatre ferits, 17 cases i 21 vehicles de diferents marques i models incendiats i vandalitzats, dues dones violades i més de 4.000 desplaçats.
La Llei d’Intel·ligència Artificial (IA) de la Unió Europea regularà el desenvolupament i l’ús de la IA “d’alt risc” i promourà l’adopció d’una “IA fiable”, protegint al mateix temps els drets de les persones afectades pels sistemes d’IA.
La frontera de Chiapas amb Guatemala es troba aproximadament des de l’any 2021 travessada per un conflicte armat no reconegut basat en la disputa territorial d’estructures de la delinqüència organitzada pel control de mercaderies, serveis, persones, productes legals i il·legals, així com de la pròpia vida de la població local.
Chiapas sagna, fuig o malviu en una escalada de violència sense quarter. L’Estat més pobre de Mèxic està travessat per un “conflicte armat no reconegut” des de 2021, deslligat per la guerra entre el Cartel de Sinaloa, el Cartel Jalisco Nova Generació i diferents grups armats, locals i nacionals, enclavats en les dinàmiques del narcotràfic i el paramilitarisme.