Repositori
Troba aquí informació d’interès sobre els processos migratoris des d’una mirada de drets humans, feminista, antiracista i interseccional.
En els últims cinc anys s’han reportat més de 5.672 agressions. Les agressions més freqüents al març afecten la integritat personal de les defensores, com la violència física, verbal i psicològica.
Compartim el posicionament de la Xarxa Mesoamericana Dona, Salut i Migració en el marc de la XVI Conferència Regional sobre la Dona d’Amèrica Llatina i el Carib, el Fòrum Feminista i els seus esdeveniments paral·lels.
Organitzacions de la societat civil, col·lectius i persones defensores ens manifestem amb preocupació davant un patró de criminalització contra aquelles que defensen i acompanyen les persones migrants, com a part de l’endureixement de les polítiques antimigratòries arreu del món.
Sense un reconeixement oficial, una protecció efectiva i sancions per a qui les agredeixi, Mèxic exposa les buscadores de persones desaparegudes a la violència i a la impunitat, adverteix el comitè de l’ONU per a l’eradicació de la discriminació contra les dones.
Des de CIMAC Notícies donen cobertura al segon dia del 69 període de sessions de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW) apuntant al retrocés en drets humans que estan enfrontant les dones a causa de l’avanç de la dreta.
Des de CIMAC Notícies s’apunta al feminisme com una eina fonamental per a la defensa de la democràcia i els drets humans en el marc del 69 període de sessions de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW).
Lafede.cat, elaborat per l’eix de migracions i antiracisme, publica un comunicat per denunciar l’acord entre Junts i PSOE per a la transferència de polítiques migratòries.
ACTUALITZACIÓ – Arriben a Tapachula vols amb persones mexicanes deportades dels Estats Units
La Red Mesoamericana Mujer, Salud y Migración (RMMSyM) crida als governs de Mèxic, Guatemala, Hondures i El Salvador a protegir les dones i les nenes en contextos de mobilitat davant les noves polítiques migratòries dels Estats Units.
El pla, denominat ‘Mèxic t’abraça’, cerca tranquil·litzar a les persones migrants indocumentades que enfronten una possible expulsió. Fonts expertes es pregunten si el govern està realment preparat per a reabsorbir-los.
Activistes de la col·lectiva ’50 més Un’ han denunciat l’augment dels feminicidis a Chiapas, estat del sud de Mèxic, amb 40 casos el 2024, per la qual cosa es van superar els 35 del 2023 i el 39 del 2022, segons dades de la Comissió Estatal d’accés a les dones a una vida lliure de violència.
La carta convida a organitzacions dirigides per persones migrades i racialitzades a firmar el manifest, i també convida a organitzacions en suport als drets de les persones migrades, activistes i acadèmiques a unir-se com a simpatitzants.
El grup de persones expertes de l’ONU va afirmar que, a Mèxic, la detenció arbitraria continua sent una pràctica generalitzada i que existeixen deficiències en el sistema de justícia penal. És essencial comptar amb un Poder Judicial independent i imparcial per a combatre aquesta pràctica.
Centenars de migrants han estat segrestats per grups criminals. Els tanquen en una sort de gàbia i, una vegada pagat el seu rescat en dòlars, els marquen amb un segell al braç.
Una anàlisi de Insight Crime assegura que en l’última dècada l’activitat criminal ha estat cooptada, tal com ha ocorregut en tot l’estat de Chiapas i en tot Mèxic, fins a quedar sota el paraigua de dues grans estructures: el Cartell de Sinaloa i el CJNG.
El sacerdot Heyman Vásquez Medina va donar a conèixer que en dies passats un grup de 150 migrants va sortir de Suchiate, però va ser interceptat per homes.
Els espais se situen a Huejutla, Ciutat Sahagún i Tepeji del Riu.
D’acord amb l’Institut Guatemalenc de Migració són més de 500 famílies chiapanecas que han fugit a Huehuetenango, localitat de Guatemala.
La població d’aquests municipis està en total desprotecció i abandonament de part de les autoritats estatals i federals, a més està sent obligada pels grups criminals a participar en els bloquejos.
Aproximadament 3 mil persones migrants i amb necessitats de protecció internacional van sortir de Tapachula el dia d’ahir 23 de juliol davant pràctiques discrecionals i arbitràries de l’Institut Nacional de Migració (INM) i violència per grups delinqüencials que posen en risc la seva vida.
Activistes i migrants encallats en la davantera sud de Mèxic van denunciar que el govern d’Andrés Manuel López Obrador (2018-2024) ha estat “un sexenni de la mort“, a propòsit del Dia Mundial del Refugiat, que es commemora aquest dijous 20 de juny. Mèxic és el tercer país amb més sol·licitants d’asil del món.