A pocs anys de la data límit de l’Agenda 2030, el High-Level Political Forum (HLPF) 2026, principal espai de les Nacions Unides per al seguiment i la revisió dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), es va celebrar del 7 al 15 de juliol a Nova York sota el lema: “Transformative, equitable, innovative and coordinated actions for the 2030 Agenda and its SDGs for a sustainable future for all”. Aquesta edició es va centrar en l’examen dels ODS 6 (Aigua neta i sanejament), 7 (Energia assequible i no contaminant), 9 (Indústria, innovació i infraestructura), 11 (Ciutats i comunitats sostenibles) i 17 (Aliances per assolir els Objectius).
En el marc d’aquesta trobada, les companyes del Women’s Major Group (WMG) van publicar el seu Position Paper 2026, titulat A feminist roadmap for accelerating the Sustainable Development Goals. El WMG constitueix una xarxa global que reuneix més de 1.500 organitzacions feministes de la societat civil —entre elles, Creación Positiva—, que impulsen de manera col·lectiva una agenda d’incidència política a favor de la justícia de gènere i d’un futur sostenible des d’una perspectiva feminista, antiracista i interseccional.
El document parteix d’una constatació alarmant: el militarisme, la captura corporativa de les institucions, l’avenç de l’autoritarisme i el retrocés progressiu dels drets conquerits mitjançant dècades de lluita col·lectiva estan comprometent el compliment dels ODS. Aquestes dinàmiques aprofundeixen les desigualtats estructurals i afecten de manera desproporcionada les persones i comunitats històricament discriminades i excloses, especialment dones i nenes, persones migrades, racialitzades, indígenes, afrodescendents, persones LGTBIQ+, persones amb discapacitat i aquelles que es troben en situació de pobresa o travessen múltiples formes d’opressió per motius de raça, gènere, origen, classe, situació administrativa o altres eixos de desigualtat. Els moviments feministes i les organitzacions de la societat civil compromeses amb l’Agenda 2030 desenvolupen la seva tasca en un escenari cada vegada més hostil. Els moviments antigènere i antidrets, recolzats per governs d’extrema dreta i xarxes transnacionals reaccionàries, qüestionen de manera sistemàtica els avenços assolits en matèria de drets humans. Aquesta ofensiva transcendeix els espais de negociació internacional i es materialitza en l’ocupació d’institucions públiques, el desmantellament de polítiques d’igualtat, els retrocessos en els drets sexuals i reproductius, el debilitament dels sistemes públics de cures i la criminalització de les defensores dels drets humans i dels territoris, especialment aquelles racialitzades, indígenes i pertanyents a comunitats històricament marginades.
Des del projecte Acollides Feministes – Transformem juntes, hem seguit l’HLPF i reafirmem el nostre suport al Position Paper del Women’s Major Group, que recorda que els Objectius de Desenvolupament Sostenible no es podran assolir sense transformar les estructures de poder que produeixen i reprodueixen les desigualtats. La igualtat de gènere no constitueix un objectiu aïllat, sinó una condició imprescindible per fer realitat el conjunt de l’Agenda 2030 des d’un enfocament basat en els drets humans, la justícia social i la justícia ambiental.
L’HLPF va concloure amb l’adopció d’una Declaració Ministerial en la qual els Estats van reafirmar el seu compromís amb l’Agenda 2030 i amb l’acceleració dels ODS, però les negociacions van donar lloc a un text que prioritza el consens entre els Estats, limitant la incorporació de nous compromisos i posant de manifest els límits de l’actual context multilateral. El llenguatge relatiu a la igualtat de gènere es va preservar, en gran mesura, per mantenir compromisos prèviament acordats i va acabar funcionant com a moneda de canvi davant de qüestions considerades prioritàries, com el finançament per al desenvolupament, el deute o l’acció climàtica. Al mateix temps, van desaparèixer completament les referències a les migracions, fet que evidencia la manca de suport polític a un enfocament basat en els drets de les persones migrants. De la mateixa manera, qüestions centrals per a l’agenda feminista —com l’organització social de les cures o la interrelació entre gènere, migracions, clima i altres desigualtats estructurals— van quedar fora de la Declaració Ministerial finalment adoptada, malgrat ocupar un lloc destacat en les propostes de la societat civil. Tot plegat reflecteix un multilateralisme que, si bé continua essent un espai imprescindible per assolir acords, troba cada vegada més dificultats per impulsar respostes veritablement transformadores. A aquestes limitacions s’hi afegeix la mateixa crisi de finançament de les Nacions Unides, que ha reduït el temps dedicat a l’examen dels ODS i ha condicionat la profunditat de les negociacions.
