Un any més, des d’Acollides Feministes participem en la VI Conferència Regional sobre Població i Desenvolupament d’Amèrica Llatina i el Carib, celebrada del 18 al 20 d’agost a Montevideo. La Conferència ha aconseguit tancar amb una declaració consensuada, un resultat significatiu en l’actual context internacional de creixent ofensiva antidrets, tot i que les negociacions evidencien les dificultats per avançar en drets sexuals i reproductius i diversitat sexual i de gènere.
La VI Conferència Regional sobre Població i Desenvolupament d’Amèrica Llatina i el Carib ha reunit a Montevideo governs, organismes internacionals i organitzacions de la societat civil per fer seguiment del Consens de Montevideo, adoptat el 2013 i considerat un dels acords regionals més avançats en matèria de població i desenvolupament. Des d’Acollides Feministes hi vam voler ser presents a través de Diana Damián Palencia (FOCA A.C.) i Carolina Gutiérrez (APROSUVI – Red de Gestoras), participant tant en els espais oficials com en el Fòrum de la Societat Civil i en diferents activitats paral·leles.
La nostra participació partia d’una preocupació central: en un moment d’ofensiva global i organitzada contra els drets humans, preservar el Consens de Montevideo com a full de ruta regional resulta imprescindible. I fer-ho requereix no només mantenir els compromisos polítics assolits, sinó també garantir els recursos i la cooperació internacional necessaris per convertir-los en polítiques públiques.
La Conferència va començar amb el Fòrum de la Societat Civil, la declaració del qual va reivindicar la implementació íntegra del Consens de Montevideo i va reclamar l’enfortiment dels sistemes públics de protecció social, salut, cures i pensions des d’un enfocament universal i accessible. Les organitzacions van defensar la necessitat de protegir els espais cívics i les defensores dels drets humans i van rebutjar que les diferents crisis que travessa la regió siguin utilitzades com a argument per retallar drets.
Aquesta mobilització de la societat civil va continuar durant la resta de les negociacions. Les organitzacions van concentrar bona part dels seus esforços a evitar retrocessos en el llenguatge de drets, especialment en qüestions relacionades amb els drets sexuals i reproductius, les persones afrodescendents, les persones en mobilitat, la pluralitat de les famílies i el reconeixement del moviment feminista. Un dels debats centrals es va produir al voltant del paràgraf dedicat a la igualtat de gènere. La referència explícita als drets sexuals i reproductius va aconseguir mantenir-se en el document final, però acompanyada d’una clàusula que en condiciona l’aplicació als marcs constitucionals, les lleis i les prioritats nacionals de cada Estat.
El resultat manté una referència fonamental als drets sexuals i reproductius, però introdueix una limitació: cada Estat podrà condicionar-ne l’aplicació a la seva pròpia legislació i prioritats. Dit d’una altra manera, un país podrà donar suport a l’acord regional i, al mateix temps, no aplicar plenament els drets que aquest reconeix.
Encara més evident va ser la disputa al voltant d’una proposta per reconèixer expressament la diversitat sexual i de gènere i els drets de les persones LGBTIQ+. Malgrat el suport de diversos països, l’oposició d’algunes delegacions va impedir assolir el consens necessari i el paràgraf va acabar desapareixent de la declaració final.
En aquest sentit, va adquirir especial rellevància la posició defensada per Mèxic, que va alertar durant la Conferència de l’existència de debats que estan qüestionant consensos assolits prèviament a la regió. La delegació mexicana va fer una crida a preservar els acords existents i accelerar-ne la implementació, en lloc de reobrir-ne el qüestionament, i va defensar un enfocament integral basat en els drets humans, la igualtat substantiva, la no-discriminació, la interculturalitat i l’evidència científica.
Acollides Feministes va participar, entre altres espais, en la trobada sobre polarització i drets sexuals i reproductius organitzada per Mujer y Salud en Uruguay, la Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe i Salud Sin Miedos; i en l’esdeveniment dedicat a les accions urgents per prevenir els matrimonis i unions infantils, l’embaràs adolescent i la violència sexual a Amèrica Llatina i el Carib.
Que Montevideo acabés amb una declaració final consensuada és, en si mateix, un resultat rellevant. Especialment després que la CPD59 celebrada a Nova York l’abril de 2026 no aconseguís aprovar un text final i de les dificultats per assolir consensos que estem veient en altres espais multilaterals recents.
Però el resultat també obliga a mirar amb atenció què està passant de manera cada vegada més constant. La negociació de Montevideo mostra que l’ofensiva antidrets no actua de la mateixa manera en tots els àmbits. Mentre existeixen amplis espais d’acord en determinades qüestions geopolítiques, els drets de les dones i les persones LGBTIQ+ s’han convertit en un dels principals terrenys de confrontació. Per al multilateralisme feminista regional, això suposa entrar en una etapa cada vegada més defensiva en què els esforços no es concentren a ampliar drets, sinó a evitar que desapareguin el llenguatge i els compromisos conquerits durant dècades que es creien consolidats.
