Les Casetes de Dia de FOCA a Chiapas revelen l’impacte del col·lapse migratori i educatiu mentre les organitzacions feministes articulen respostes davant la desprotecció institucional
En el marc del projecte Acollides Feministes, dues integrants d’Almena Cooperativa Feminista, Amanda Alexanian i Alessandra Meacci, han recorregut aquesta setmana Chiapas (Mèxic) juntament amb les companyes de Formación y Capacitación (FOCA), endinsant-se en un territori on la mobilitat humana es viu no com un debat abstracte, sinó com una experiència diària que travessa cossos sota realitats diverses. Una setmana d’incidència clau en el marc del projecte que també ha permès compartir moments amb les companyes d’APROSUVI i de la Red de Gestoras de Derechos (Guatemala).
La ruta va començar a les Casetes de Dia, espais que FOCA sosté com a refugi per a les dones i infàncies en mobilitat, proporcionant-los acompanyament psicològic, jurídic, sociolaboral, emocional, etc. Allà s’hi allotgen, durant mesos, dones, infàncies i adolescències que han recorregut llargues travessies en condicions extremes, però també altres que ja fa mesos que estan atrapades en una espera administrativa que s’allarga sense explicació. L’equip ho resumeix amb claredat: “La nostra tasca és ajudar-les a recuperar el seu dret a decidir, fins i tot quan tot al voltant empeny en sentit contrari”.
Desfinançament d’ACNUR
Res del que succeeix en aquests espais es pot entendre sense el periple institucional que es viu. La COMAR, institució del govern mexicà que s’encarrega de rebre, analitzar i resoldre les sol·licituds de reconeixement de la condició de refugi, es troba completament desbordada. Fa només uns anys, un expedient es resolia en dos o tres mesos; avui, els temps poden estendre’s fins a un any. Darrere d’aquest col·lapse hi ha factors encadenats: el tancament de la frontera nord impulsat pel govern de Donald Trump als Estats Units, la impossibilitat de sol·licitar refugi des de territori mexicà, la reducció de fons nord-americans i el consegüent desfinançament d’ACNUR, que ha tancat diverses oficines al país i ha retallat fins a un 60% el seu personal a Chiapas. Només romanen operatives les seus de Tapachula i Tuxtla.
FOCA intenta contenir aquestes esquerdes. Per exemple, acreditant quan és necessari que els tràmits de refugi d’una dona estan en procés per evitar acomiadaments laborals injustificats. Una mostra de l’alt valor que tenen els acompanyaments. El dany estructural, però, no deixa de ser profund, i genera fins i tot una desconfiança de les dones envers les organitzacions, ja que són elles —i no l’Estat— les que donen la cara davant el retard en aquests llargs procediments burocràtics i administratius.
A mesura que ha anat avançant la setmana, les companyes d’Almena han pogut participar amb FOCA en una taula temàtica sobre ‘Infàncies i Adolescències en Situació de Mobilitat Humana’, on institucions educatives i organitzacions comunitàries van compartir els obstacles per garantir l’escolarització. Allà es va posar sobre la taula una dada alarmant: en un any, el sistema educatiu mexicà pot registrar només unes 80 infàncies migrants escolaritzades, quan a Chiapas en transiten milers. L’existència d’un sistema binari —escoles del Govern i escoles federals, dos sistemes paral·lels d’escoles públiques— afegeix complexitat administrativa i deixa moltes famílies sense claredat sobre on, com o si les seves criatures podran, o no, accedir a l’educació pública. Tot i així, les institucions presents van ser molt participatives, advocant per millorar l’accés de les persones en mobilitat a l’educació pública.
La visita va concloure amb un espai d’intercanvi amb la Red de Gestoras de Derechos a la frontera Mèxic – Guatemala, dones que arrisquen la seva seguretat per monitorar violències, acompanyar processos i teixir vincles comunitaris en un territori profundament hostil. La seva protecció és prioritària i, per això, no es detallen les seves accions, tot i que el seu paper és reconegut per totes les organitzacions de la regió. Es fa evident que el que passa a Chiapas no és un fenomen aïllat ni un problema local, sinó un mirall que reflecteix les falles globals dels sistemes de protecció internacional. Les Casetes de Dia, la feina incansable de FOCA i l’articulació amb xarxes comunitàries evidencien que, en un context de desfinançament i tancament de fronteres, la defensa de drets depèn cada vegada més dels espais feministes i comunitaris que sostenen la vida allà on les institucions es retiren.
