El Fòrum Polític d’Alt Nivell (en anglès High Level Polítical Forum – HLPF), plataforma central de Nacions Unides per al seguiment i la revisió de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i els Objectius de Desenvolupament Sostenible ha estat una oportunitat de les organitzacions feministes per tal d’exigir responsabilitats als governs sobre el progrés dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i assegurar el compromís dels Estats amb l’Agenda 2030 des d’una perspectiva feminista, interseccional i antiracista.
Aquest compromís es mesura mitjançant l’Examen Voluntari Nacional (Voluntary National Reviews – VNR en anglès), que no és simplement un informe de seguiment de l’Agenda 2030 de cadascun dels països signants, sinó que és un procés nacional i de consulta exhaustiva sobre l’aplicació de l’Agenda 2030 al que fins aquest any, 177 països s’han presentat a almenys una avaluació.
I, què passa amb l’estat espanyol?
Una de les instàncies d’avaluació són els Exàmens Voluntaris Nacionals (EVN), que generen un espai on els governs i els seus socis poden definir el que necessiten per l’assoliment de la promesa dels ODS pel 2030. Enguany, Espanya s’ha presentat al seu tercer EVN, per avaluar la situació i implementació dels Objectius de l’Agenda 2030 davant de l’ONU. En aquesta oportunitat, des de la societat civil organitzada vam participar a través de la Plataforma de Futuro en Común.
Segons el mateix ministre espanyol de Drets, Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, Espanya vol renovar el compromís amb l’Agenda 2030 amb el desplegament d’una agenda verda i inclusiva i amb la cerca de la justícia social. Des d’Acollides Feministes, però, observem que sense mesures reals i puntuals per garantir els drets de les persones, especialment els de les que viuen processos migratoris, els 6 anys que ens queden per arribar al compromís amb l’Agenda 2030 i els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, no bastaran ni de lluny per implementar-los.
Durant la presentació de l’Examen, Isabel Iparraguirre, representant de la societat civil com a vocal de Futuro en Común i vicepresidenta del Consell de Desenvolupament Sostenible (CDS) va posar sobre la taula les següents qüestions[1]:
- La validesa i importància de l’Agenda 2030 com a full de ruta a favor de societats més justes i sostenibles.
- El recorregut pendent de l’Estat espanyol en el compliment de l’Agenda 2030 que ha estat marcat per alguns avenços, però també per importants retrocessos, com són: l’augment del risc de pobresa i exclusió social, la manca d’accés a l’habitatge, la falta d’inversió en serveis públics i sistemes de protecció social, la reducció de l’espai públic i la manca de polítiques migratòries que posin els drets de les persones migrades al centre, entre d’altres.
- La necessitat de: revisar l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible (EDS) per a l’impuls de polítiques més estratègiques a través d’un Pla Nacional; d’un compromís al mes alt nivell amb un sistema integral de promoció i seguiment de coherència de polítiques per al Desenvolupament Sostenible; de reforçar la governança de l’Agenda 2030.
De la mà de la portaveu de Futuro en Común, Belén Sánchez-Rubio, vam fer presència al HLPF presentant una sèrie d’interrogants directes enfocats a exigir uns objectius de transformació més ambiciosos per la implementació real i efectiva de l’Agenda 2030:
- Quins mecanismes específics es posaran en marxa per fer la revisió dels objectius de transformació per al 2030 i augmentar l’ambició?
- Quins mecanismes es posaran en marxa per reforçar la implementació del sistema integral de coherència de polítiques per al desenvolupament sostenible?
- Quins mecanismes es posaran en marxa per assegurar la participació de la societat civil en el seguiment de polítiques pel desenvolupament sostenible?
Tot i que l’Estat espanyol ha renovat el seu compromís amb l’Agenda 2030 i preveu realitzar un procés de revisió de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible (EDS) que s’iniciarà després de l’agost 2024 pel qual pretén comptar amb la veu de la societat civil, ens preocupa la manca de resposta a les qüestions plantejades, especialment pel que fa a la falta d’acords en la recomanació d’un sistema integral de coherència de polítiques, ja que hi ha una urgència en passar de la teoria a la pràctica com ressalten des del Comitè Científic Global en el seu últim informe de 2023.
També, a través de Futuro en Común, plataforma conformada per més de 50 organitzacions (ONGs), es va generar l’informe “el INconFORME”, un document de propostes de canvi urgents consensuades després d’un ampli debat de la societat civil per tal de generar un canvi de model de desenvolupament, a més de testimonis esperançadors de lluites compartides[2].
Sobre la utilitat de participar en aquests espais
Com a mínim, existeix un compromís públic dels governs nacionals per aplicar l’Agenda 2030 i aconseguir les seves fites globals, marcant l’horitzó de polítiques nacionals i internacionals que promoguin mesures reals i efectives per un desenvolupament sostenible i pels drets de totes les persones.
Peu d’imatge: Missatge a les xarxes socials del WMG que fa referència per la pau i els drets per a les persones migrades i refugiades.
Destaquem la participació i presentació fonamental de Women’s Major Group a HLPF que amb un posicionament feminista interseccional i revisant els 17 ODS, van fer èmfasi en la importància d’accions urgents i transformadores i en la necessitat de revisar i modificar els nostres sistemes i estructures per crear un món més igualitari, eliminar la bretxa de gènere i aturar el dany irreversible al nostre planeta. Van apel·lar directament als governs i a les institucions globals, instant-los a renovar el seu compromís amb l’Agenda 2030, en un discurs marcat per l’esperança i a través d’històries de canvi, donant testimoni de com les persones més marginades i afectades perseveren, innoven i s’organitzen davant d’una reacció implacable[3].
Des del projecte d’Acollides Feministes i totes les entitats que portem a terme aquesta iniciativa, exigim amb especial èmfasi la garantia dels DSSiR i del dret a una vida lliure de Violències Masclistes per a les dones, adolescents i infància en mobilitat, refugiades i sol·licitants d’asil en les fronteres espanyoles i europees, però especialment als països on es produeixen aquests trànsits. La seva garantia, com són l’accés a l’avortament, a l’educació sexual, a l’atenció en salut sexual i reproductiva i a una vida lliure de violències entre d’altres, no són negociables, són un dret fonamental i una qüestió de justícia de gènere i és un compromís de cadascun dels països signants i que tenen solament 6 anys per arribar a la seva garantia plena.
Continuem exigint que la defensa dels drets sigui per a totes les persones, i especialment per a les dones en tota la seva diversitat, des d’una perspectiva feminista, interseccional i antiracista, i que aquesta mirada sigui el fil conductor de la implementació d’agendes de desenvolupament global com és l’Agenda 2030.
[1] Per saber més sobre aquestes recomanacions en podeu consultar el Dictamen sobre el ENV 2024 del consejo de Desarrollo Sostenible.
[2] Més documents d’interès:Examen Nacional Voluntario 2024 sobre la Implementación de la Agenda 2030. // Resumen ejecutivo del Examen Nacional Voluntario 2024.
[3] Accès al document “Reforçar l’Agenda 2030 i erradicar la pobresa en temps de múltiples crisis: el lliurament efectiu de solucions sostenibles, resilients i innovadores” del WMG.
