Durant el mes de juny de 2024 ha tingut lloc l’activitat ‘Diàlegs entre Territoris’ durant tres dimarts seguits. Trobades en línia i intercanvi d’experiències entre ponents de diferents llocs amb el propòsit de traslladar coneixement del Sud al Nord Global, identificar elements comuns en els diversos territoris, així com estratègies aplicables a Catalunya, posant el focus en les violències masclistes, la protecció internacional i la incidència política en el marc del projecte corresponent: ‘Acollides Feministes’.
El primer diàleg es va centrar en la deshumanització de les fronteres, el gran negoci del segle XXI, com va dir Helena Maleno, de Caminando Fronteras. Qui va afegir: “Cap estat té xifres oficials sobre les víctimes perquè hem normalitzat que es pugui morir per travessar una frontera”. També van ser-hi presents Brenda Selvas y David Fernández, de Formación y Capacitación (Mèxic)i Clarita Silvestre de la Red de Gestoras de Derechos i APROSUVI (Guatemala). Mentre Selvas va recordar les violència sexuals que les dones i infància sofreixen durant el procés migratori, però també en ingressar al país, Clarita va posar el focus en els mitjans de comunicació com a “responsables del silenci davant el que està passant”.
Per part seva, el segon diàleg va posar el seu focus a incorporar la perspectiva feminista i antiracista en els processos d’acollida. Va participar Elena Maya de la Comissió Catalana d’Acció pel Refugi, qui va voler recordar que, encara que garantir una bona acollida és fonamental, “més important és treballar per a revertir les causes que generen aquestes desigualtats”. Coincidint amb el Dia Mundial de les Persones Refugiades, la companya de CCAR també va compartir com a problema el fet que el funcionariat no tingui la formació ni la sensibilitat necessària a l’hora d’entrevistar les dones per a avaluar les seves sol·licituds de dret a l’asil”. Martha Moreno, de Formación y Capacitación (Mèxic), ens va traslladar a la realitat de les migracions a Chiapas compartint un patró: “Moltes dones es vesteixen d’homes o prenen anticonceptius per a sortejar les violències en anar creuant països”. I, encara així, no sempre ho aconsegueixen. És potser per això que l’equip d’Atzavara Arrels, conformat per Chaymae El Ouahi i Doina Gherta, va posar sobre la taula una possible solució: “Són imprescindibles les campanyes de denúncia des d’allò local, com a acció comunitària, sempre amb una mirada feminista i antiracista”.
El cicle va acabar amb el tercer diàleg, el dimarts 25 de juliol, centrant-se en els drets sexuals i reproductius com els grans absents en les migracions. Va ser un plaer portar amb totes nosaltres el terme “avortament antiracista” gràcies a les intervencions de Gabriela Ripari, de la Asociación Mika, qui afegia: “Existeix una clara falta de consciència migratòria en els serveis públics”. Li van seguir Lucía Silva, de Camati (Mèxic), i Rosalva Hernández, de la la Red de Gestoras de Derechos i APROSUVI (Guatemala). La primera va explicar la seva experiència amb les organitzacions criminals que operen des de Chiapas: “Han tingut un auge brutal en l’últim any. Estan agafant força a costa d’afeblir-nos a nosaltres”. Per part seva, Rosalva, es va mostrar d’acord amb la resta de ponents en la idea de teixir xarxa.
En definitiva, una molt bona oportunitat per a establir connexions entre organitzacions amb molt en comú des de contextos migratoris diferents. Amb un acolliment al voltant de les 30 persones per sessió i tres gravacions a posteriori que es poden consultar a través del canal de YouTube del projecte:
Diàleg 1
Deshumanització a les fronteres
Diàleg 2
Com incorporar la perspectiva feminista i antiracista en l’acollida
Diàleg 3
La gran absència: els drets sexuals i reproductius de les dones en les migracions
