La Comissió Catalana d’Acció pel Refugi entrevista a la Diana Damián, de FOCA (Mèxic), en el marc d’un context on cada cop més dones han de fugir de les seves llars i països per buscar refugi. I és que la manca de vies legals i segures d’accés a Europa posa en especial risc les dones i les menors d’edat refugiades, ja que pel seu gènere estan més exposades a patir violència i abusos durant el trànsit cap als “suposats” territoris segurs.
Des del CCAR, reivindique la necessitat d’establir noves polítiques d’acompanyament en el procés d’asil a les dones refugiades que permeti el gaudi dels seus drets i l’assoliment d’una autonomia plena. És per això que han volgut escoltar i posar en valor el coneixement de la Diana Damián com a fundadora i directora general de FOCA, entitat impulsora del projecte ‘Acollides Feministes’, amb Almena Cooperativa Feminista (Catalunya) i també les companyes de Creación Positiva (Catalunya) i APROSUVI (Guatemala).
“El relat de la migració està masculinitzat. Quan un home migra es diu que ho fa en qualitat de proveïdor de familia, mentre que quan una dona migra es considera que és irresponsable o, fins i tot, mala mare”, explica la Diana Damián pel que fa a les diferents variables i contextos que engloben les migracions des del gènere.
Les migracions forçades són estructurals. Les dones migren escapant d’un context de violència en els seus territoris d’origen. “Els seus cossos i les seves cares són el mirall d’allò que està succeint en els seus països”, conclou la Diana deixant clar que els processos migratoris cap cop estan més feminitzats.
Comencem a aplicar la mirada feminista, doncs?
