El passat divendres 7 de juliol de 2023 es va celebrar el webinar ‘Mirada feminista en els processos migratoris: un desafiament urgent’. Una trobada online que, en el marc del projecte ‘Acollides Feministes – Transformem juntes’, tenia la intenció de posar sobre la taula temes tan transcendentals com les polítiques migratòries europees i el control de fronteres des d’una mirada feminista interseccional.
La trobada, organitzada per Almena Cooperativa Feminista, amb Creación Positiva y Formación y Capacitación (FOCA A.C.), va comptar amb la participació d’entitats i ponents de renom com la Gemma Pinyol d’Instrategies, la Celia Serrano d’Alianza por la Solidaridad i la Francisca Rodríguez de FOCA A.C. Juntament amb la Norma Véliz de Mujeres Unidas Entre Tierras, la Isabella Antognozzi de l’Asociación Sembrar, la Mercè Amor de Diàlegs de Dona i la Lorena Álvarez de Mujeres Pa’lante.
Es va comptar també amb l’apertura institucional per part de la Sra. Mireia Mata i Solsona, secretaria d’Igualtats del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i el director de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, Vicenç Margalef Parellada. “Fa dos anys ens miraven amb sorpresa quan dèiem que la migració necessitava una mirada feminista”, deia la Sra. Mata emfatitzant el valor d’aquesta trobada.
Les declaracions de la Gemma Pinyol pel que fa a les polítiques migratòries europees van ser clares i directes: “Hi ha històries de vida que importen més que unes altres”. Sense dubte, va quedar patent que ens trobem en una situació de deriva i de retrocés rellevant. “Hem creuat de manera natural moltes línies vermelles perquè la població europea vol protegir-se de la por que els hi genera la migració”.
En la mateixa línia, la Celia Serrano va introduir el concepte de violència institucional exposant les diferents barreres invisibles a les quals les dones migrants han de fer front per culpa de la Llei d’Estrangeria. “La lluita de les dones migrants és una lluita comunitària que té veu pròpia i defensa la seva dignitat“.
A 9.425 km, la Francisca Rodríguez de FOCA A.C. ens explicava la situació actual a la frontera Mèxic – Guatemala. “El flux migratori de Mèxic a Guatemala ha augmentat i la situació en el corredor central de Chiapas s’ha intensificat, la qual cosa ha incrementat els riscos que enfronten les dones en aquesta ruta migratòria; i és que ser dona i migrant representa una clara doble desigualtat”.
La Francisca va posar l’èmfasi en com les violències suposen un risc per a la vida, especialment quan es viatja amb nens i nenes. “La maternitat es converteix en una vulnerabilitat addicional i l’extorsió que enfronten per part de les autoritats és alarmant. Si paguen per corrupció, tenen una entrada més segura, però, si no, són agredides i els seus drets violats, arribant, fins i tot, a desaparèixer”.
La segona part del webinar va permetre recuperar l’eina de recomanacions per a un sistema d’acollida més feminista al territori català. Les experiències de vida de dones migrades a Catalunya també ens van deixar declaracions greus i potents. “En els serveis socials se’ns qüestiona, fins i tot, el nombre de filles o fills que tenim”, explicava la Norma Véliz d’acord amb experiències viscudes.
I heu sentit parlar algun cop de Catalunya com a “terra d’acollida”? “El discurs d’acollida és colonialista quan parla del concepte d’integració responent a les necessitats del lloc d’arribada i no de la persona que hi arriba”.
L’empoderament va arribar quan la Isabella Antognozzi va recordar que, quan una dona migra, no significa que torni a començar de zero, sinó que ja parteix d’una expertise i unes vivències que no es poden obviar. “Les dones migrades no som una moda”, va apel·lar defensant el valor humà d’aquesta lluita.
Per la seva part, la Mercè Amor va compartir amb totes les assistents una sèrie d’històries reals amb protagonistes reals. I tot i la duresa de les seves paraules, va dir quelcom que moltes pensem: “Com a Diàlegs de Dona, nosaltres hi som presents en diversos espais on qüestionem la idea d’una societat intercultural. On es troben aquestes dones treballant en les institucions? En els serveis socials? En els centres de salut? On està la diversitat, on estan les dones d’origen divers?”.
Finalment, la Lorena Álvarez va concloure que “s’han de crear espais on no sigui necessari trencar amb l’arrel que ens manté connectades amb el nostre país d’origen. Espais on hi hagi una escolta i una cura participativa”.
Comencem a crear-los juntes?
